aquest video creat amb el programa windows movie maker es pot trobar al youtube: http://www.youtube.com/watch?v=FAOdSKsmtfA
Publicació col·laborativa sobre comunicadors TIC
Hace 12 años
viernes, 25 de diciembre de 2009
jueves, 24 de diciembre de 2009
L'arbre dels nassos
A Tiana, prop de la Font de los Monges, hi ha l'«arbre dels nassos». L'origen d'aquest nom tan curiós el trobem, és clar, en la llegenda.
A poca distancia de la cartoixa de Montalegre hi ha l'edifici de la Conreria, que servia de granja i graner als cartoixans. Sembla ser que abans d'establir-se la cartoixa, aquest edifici havia estat un convent de monges. Un ben plantat i noble cavaller, havent vist per casualitat una de les religioses, s'enamorà perdudament d'ella. Des d'aleshores començà a rondar el convent, buscant sempre la millor ocasió per atansar-s'hi i parlar-li. La religiosa no trigà massa temps en adonar-se de la passió que sentia el jove cavaller per ella. Així, es determinà a prendre una resolució heroica.
Una nit va sortir al jardí del monestir, provista d'una daga ben tallant. Esperà una estona que el cavaller saltés la tapiada, com acostumava a fer cada nit, per anar a sospirar al costat de la reixa per la seva estimada. Quan el jove, amb l'ajut d'una escala de corda, havia posat ja els peus al jardí, de cop es presenta davant dels seus ulls la bella religiosa dels seus somnis. Abans que tingués temps de dir ni un mot, ella se li adreçà amb aquestes paraules:
- Cavaller, la meva bellesa vos ha captivat, bé ho sé, i dones com ella és la culpable del vostre mal, pareixi la seva causant i recobri d'aquesta manera la salut la vostra ànima malalta i extraviada.
Tot seguit es donà amb la daga un profund tall en el rostre i es tallà el nas. La tradició popular no explica que va passar amb el cavaller ni amb la monja, però assegura que en el mateix lloc on la religiosa efectuà el seu sacrifica va néixer poc temps després un arbre d'estranya i capriciosa forma, les flors del qual eren d'un color encès com el foc i s'assemblaven a un nas. Diuen que aquest arbre encara existeix a poques passes de la Conreria, i que malgrat haver-se intentat extirpar-lo en diverses ocasions, sempre ha tomat a renéixer amb renovada empenta.
Els naturals del país asseguren que enlloc no n'hi ha cap altre d'igual, anomenant-lo l'arbre del foc pel color de les seves flors. Altres, en canvi, a causa de la tradició, el continuen anomenant l'arbre del nas.
A poca distancia de la cartoixa de Montalegre hi ha l'edifici de la Conreria, que servia de granja i graner als cartoixans. Sembla ser que abans d'establir-se la cartoixa, aquest edifici havia estat un convent de monges. Un ben plantat i noble cavaller, havent vist per casualitat una de les religioses, s'enamorà perdudament d'ella. Des d'aleshores començà a rondar el convent, buscant sempre la millor ocasió per atansar-s'hi i parlar-li. La religiosa no trigà massa temps en adonar-se de la passió que sentia el jove cavaller per ella. Així, es determinà a prendre una resolució heroica.
Una nit va sortir al jardí del monestir, provista d'una daga ben tallant. Esperà una estona que el cavaller saltés la tapiada, com acostumava a fer cada nit, per anar a sospirar al costat de la reixa per la seva estimada. Quan el jove, amb l'ajut d'una escala de corda, havia posat ja els peus al jardí, de cop es presenta davant dels seus ulls la bella religiosa dels seus somnis. Abans que tingués temps de dir ni un mot, ella se li adreçà amb aquestes paraules:
- Cavaller, la meva bellesa vos ha captivat, bé ho sé, i dones com ella és la culpable del vostre mal, pareixi la seva causant i recobri d'aquesta manera la salut la vostra ànima malalta i extraviada.
Tot seguit es donà amb la daga un profund tall en el rostre i es tallà el nas. La tradició popular no explica que va passar amb el cavaller ni amb la monja, però assegura que en el mateix lloc on la religiosa efectuà el seu sacrifica va néixer poc temps després un arbre d'estranya i capriciosa forma, les flors del qual eren d'un color encès com el foc i s'assemblaven a un nas. Diuen que aquest arbre encara existeix a poques passes de la Conreria, i que malgrat haver-se intentat extirpar-lo en diverses ocasions, sempre ha tomat a renéixer amb renovada empenta.
Els naturals del país asseguren que enlloc no n'hi ha cap altre d'igual, anomenant-lo l'arbre del foc pel color de les seves flors. Altres, en canvi, a causa de la tradició, el continuen anomenant l'arbre del nas.
La Llegenda De Tiana
View more presentations from annamestres7.
jueves, 10 de diciembre de 2009
tipus de llenguatge
L'altre dia a comunicació oral, escrita i digital varem estar debatin sobre quin és el millor llenguatge i més complet.
finalment varem arribar a la conclusió de que tots tres llenguatges (poètic, quotidià i publicitari) són igual d'importants i a continuació deixo escrites les definicions que varem fer sobre cada un d'aquests:
El llenguatge poètic, és un llenguatge melòdic, que té un ritme evident, una figura. La seva funció és bàsicament estètica i aporta imatges que es representen en la ment.
Els poetes escriuen per alliberar els sentiments, en cap moment volen persuadir ni informar a al seus receptors.
El llenguatge poètic utilitza el llenguatge publicitari i quotidià.
El llenguatge publicitari va dirigit a un públic determinat, treballa amb els altres dos llenguatges per a poder arribar al seu objectiu, persuadir al públic.
El llenguatge quotidià és el més espontani de tots ja que és el primer que s’aprèn, és la manera més fàcil i ràpida de comunicar-se. És un llenguatge completament altruista que utilitza les principals vies de comunicació.
finalment varem arribar a la conclusió de que tots tres llenguatges (poètic, quotidià i publicitari) són igual d'importants i a continuació deixo escrites les definicions que varem fer sobre cada un d'aquests:
El llenguatge poètic, és un llenguatge melòdic, que té un ritme evident, una figura. La seva funció és bàsicament estètica i aporta imatges que es representen en la ment.
Els poetes escriuen per alliberar els sentiments, en cap moment volen persuadir ni informar a al seus receptors.
El llenguatge poètic utilitza el llenguatge publicitari i quotidià.
El llenguatge publicitari va dirigit a un públic determinat, treballa amb els altres dos llenguatges per a poder arribar al seu objectiu, persuadir al públic.
El llenguatge quotidià és el més espontani de tots ja que és el primer que s’aprèn, és la manera més fàcil i ràpida de comunicar-se. És un llenguatge completament altruista que utilitza les principals vies de comunicació.
JClic
Avui a classe de TIC hem aprés a utilitzar el programa JClic i a crear jocs i activitats per a fer amb els infants en aquest.
el següent és el link del treball que he fet avui a classe:
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/MarinaFP/fruites.html
el següent és el link del treball que he fet avui a classe:
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/MarinaFP/fruites.html
sábado, 28 de noviembre de 2009
exercici pràctic " imatge digital"
Amb el programa GIMP es poden utilitzar molts recursos per al retoc de fotografies, aquí en deixo uns exemples:
aquesta és la imatge original que he utilitzat per a retocar:
una de les possibilitats a realitzar és retallar la imatge:
una altre possibilitat és reduir el nombre de pixels d'aquesta, en la següent fotografia l'he reduit a 400 megapixels:
per finalitzar he utilitzat el recurs de esborrar una part de la fotografia:
aquesta és la imatge original que he utilitzat per a retocar:
una de les possibilitats a realitzar és retallar la imatge:
una altre possibilitat és reduir el nombre de pixels d'aquesta, en la següent fotografia l'he reduit a 400 megapixels:
per finalitzar he utilitzat el recurs de esborrar una part de la fotografia:
jueves, 26 de noviembre de 2009
Goole docs
Avui (26.11.09) a classe de TIC hem fet una pràctica sobre el google docs.
Hem descobert lo pràctic i interessant que resulta aquest programa, ja que es pot crear un document on qualsevol del grup (que prèviament has de haver convidat) pot afegir coses i/o arreglar les ja escrites.
Així com el word també es pot utilitzar eines com ara els colors, tipus de lletres, afegir imatges, taules, etc
Crec que és una eina molt útil a l’hora de fer treballs en grup.
viernes, 6 de noviembre de 2009
gelat de fang
Avui ens hem convertit en chefs per un dia,
Utilitzant com a material una copa de plàstic i molts tipus diferents de fang (blanc, negre, en pols, granulós,...) així com diferents eines per modelar aquest, hem transformat simple fang en uns gelats molt variats i treballats.
Les diferents textures, colors i estats del fang ens han permès treballar aquest de moltes maneres diverses podent-li donar un significat molt diferent com a diferents ingredients totalment adversos.
Utilitzant com a material una copa de plàstic i molts tipus diferents de fang (blanc, negre, en pols, granulós,...) així com diferents eines per modelar aquest, hem transformat simple fang en uns gelats molt variats i treballats.
Les diferents textures, colors i estats del fang ens han permès treballar aquest de moltes maneres diverses podent-li donar un significat molt diferent com a diferents ingredients totalment adversos.
treballem amb fang
Avui hem pogut experimentar com tan sols amb un tros de fang podem gaudir com a nens.
Se'ns ha repartit un parell de vols de fang amb pols a cada taula i al començament hem experimentat la suavitat d’aquest.
Posteriorment hem afegit aigua al vol i la pols s’ha convertit en una cosa més líquida i “fastigosa” però que alhora donaven moltes ganes de “manossejar”.
Tan sols embrutar-nos les mans ja hem començat a pintar en el paper que embolicava la taula com ho feien els prehistòrics marcant les nostres petjades com de forma instintiva.
Hem pogut experimentar el fang amb altres materials com ara paper de diari, paper de wc, cartró, ...
Se'ns ha repartit un parell de vols de fang amb pols a cada taula i al començament hem experimentat la suavitat d’aquest.
Posteriorment hem afegit aigua al vol i la pols s’ha convertit en una cosa més líquida i “fastigosa” però que alhora donaven moltes ganes de “manossejar”.
Tan sols embrutar-nos les mans ja hem començat a pintar en el paper que embolicava la taula com ho feien els prehistòrics marcant les nostres petjades com de forma instintiva.
Hem pogut experimentar el fang amb altres materials com ara paper de diari, paper de wc, cartró, ...
jueves, 5 de noviembre de 2009
Treballem amb el Windows movie maker
Avui a classe de TIC hem treballat amb el windows movie maker, i a partir de uns videos de la blanquerna i una cançó que en Jordi Simon ens ha proporcionat hem fet un montatge tot utilitzant els efectes d'aquest.
miércoles, 4 de noviembre de 2009
OMNI (Objecte Musical No Identificat)
Fitxa tècnica OMNI
Nom del instrument: “chiringuito” de platja.
Tipus d’instrument: Idiòfon, percussió.
Material utilitzat:
1. Ampolles de vidre de diferents mides
2. Petxines
3. Fil de pescar i fil de cuina
4. Cinta aïllant negre
Descripció de la construcció:
Per començar he agafat tres ampolles de diferents formes, mides i tipus de vidre i les he netejat tant per fora com per dins. Posteriorment he agafat la primera ampolla i li he introduït petxines a dins, en la següent ampolla he agafat un fil de cuina on hi he lligat petxines i un cop fet això he lligat el fill a l’ampolla de manera que les petxines quedaven dins, en la tercera he agafat un fil de pescar ple de petxines lligades a l’exterior d’aquesta.
Manual d’instruccions:
Totes tres ampolles es toquen sacsejant-les però la tercera, la de les petxines a l’exterior té un relleu de vidre en un tros de l’ampolla de manera que si es rasca amb un pal sona. També es poden bufar com a una flauta travessera.
Pit-roig i el paradís verdós
Pit-roig, no et pots perdre aquest paradís tant verd
On les flors volen com angelets,
I les fulles cauen tenyint el sòl de marró
Corre, vine, que s’acaba la tardor!
On les flors volen com angelets,
I les fulles cauen tenyint el sòl de marró
Corre, vine, que s’acaba la tardor!
poesia reconstruïda
Avui la Roser Ros (la nostra professora de comunicació) ens ha proposat un exercici:
Havíem de pensar un número (en el meu cas ha estat el 12) i aleshores hem agut de anar a la biblioteca i buscar la prestatgeria número 12, el llibre numero 12 d’aquesta prestatgeria, obrir-lo per la pàgina 12, llegar la línea 12 i apuntar-lo en un full. Un cop escrita aquesta primera línea he agut de contar fins a 12 llibres i agafar aquest últim i fer el mateix una vegada i una altre.
Les frases que he recollit són les següents:
• La restauració
• Tantas causas que influyeron en el nacimiento de las
• Demostrar su capacidad de comprensión
• Que fue inventado por los griegos, alcanzó su mayor desarrollo en Roma
• De entreguerras, el expresionismo de Gota final, como
• Figuras, que se pone especialmente de manifiesto en la representación de
• Desarrollar sus geniales facultades literarias.
• Saxo
Posteriorment hem hagut de crear una poesia a partir de les paraules d’aquest recull de frases, podent modificar-les en temps, gènere, etc... però no canviant paraules.
La meva poesia ha quedat així:
POESIA RESTAURADA
Manifestar,
...........inventar,
....................representar,
demostremos nuestras capacidades.
Influir,
........desarrollar,
....................expresar,
especiales representaciones de nuestras facultades.
Comprender,
es genial finalmente
poder COMPRENDER.
Havíem de pensar un número (en el meu cas ha estat el 12) i aleshores hem agut de anar a la biblioteca i buscar la prestatgeria número 12, el llibre numero 12 d’aquesta prestatgeria, obrir-lo per la pàgina 12, llegar la línea 12 i apuntar-lo en un full. Un cop escrita aquesta primera línea he agut de contar fins a 12 llibres i agafar aquest últim i fer el mateix una vegada i una altre.
Les frases que he recollit són les següents:
• La restauració
• Tantas causas que influyeron en el nacimiento de las
• Demostrar su capacidad de comprensión
• Que fue inventado por los griegos, alcanzó su mayor desarrollo en Roma
• De entreguerras, el expresionismo de Gota final, como
• Figuras, que se pone especialmente de manifiesto en la representación de
• Desarrollar sus geniales facultades literarias.
• Saxo
Posteriorment hem hagut de crear una poesia a partir de les paraules d’aquest recull de frases, podent modificar-les en temps, gènere, etc... però no canviant paraules.
La meva poesia ha quedat així:
POESIA RESTAURADA
Manifestar,
...........inventar,
....................representar,
demostremos nuestras capacidades.
Influir,
........desarrollar,
....................expresar,
especiales representaciones de nuestras facultades.
Comprender,
es genial finalmente
poder COMPRENDER.
domingo, 1 de noviembre de 2009
qui ets tu?
La mirada
Ulls blaus
com el blau del mar
transparent, suau,
mar en calma...
A vegades una gota
inunda la mirada
onades d'alegria,
tristesa o ràbia.
Però en el fons d'aquest mar
qui sap què s'amaga.
Ulls blaus
com el blau del mar
transparent, suau,
mar en calma...
A vegades una gota
inunda la mirada
onades d'alegria,
tristesa o ràbia.
Però en el fons d'aquest mar
qui sap què s'amaga.
lunes, 26 de octubre de 2009
Noia del tram
Noia del tram,
tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisaen veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga
si giraràs el full:sols per veure't els ulls!
Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és claraque fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!
Joan Salvat-Papasseit
jueves, 22 de octubre de 2009
treball col·laboratiu viquipèdia
En el treball dedicat a la viquipèdia , hem dividit el nostre grup de 6 persones en 3 subgrups de parelles per poder ampliar la informació.
Tot el grup hem tractat el mateix tema: la veu, ja que tant a llenguatge musical com a seminari l’estem tractant i creiem que és força important en el que serà la nostra futura feina. Tot això ho hem tractat des de diferents punts de vista:
- La parella de la Maria Albet i la Anna Infante han tractat els trastorns i factors de risc que pateix la veu.
- La parella de la Mª Carmen Serrano i Natalia Martín han parlat sobre com es produeix la veu
-Nosaltres (Ada García-Galceran i Marina Fernández) hem escrit sobre els diferents registres d’aquesta.
Si us interessa podeu aportar més informació al següent link : http://ca.wikipedia.org/wiki/Veu#Paraules_relacionades
Tot el grup hem tractat el mateix tema: la veu, ja que tant a llenguatge musical com a seminari l’estem tractant i creiem que és força important en el que serà la nostra futura feina. Tot això ho hem tractat des de diferents punts de vista:
- La parella de la Maria Albet i la Anna Infante han tractat els trastorns i factors de risc que pateix la veu.
- La parella de la Mª Carmen Serrano i Natalia Martín han parlat sobre com es produeix la veu
-Nosaltres (Ada García-Galceran i Marina Fernández) hem escrit sobre els diferents registres d’aquesta.
Si us interessa podeu aportar més informació al següent link : http://ca.wikipedia.org/wiki/Veu#Paraules_relacionades
lunes, 12 de octubre de 2009
Educació i vida quotidiana
LA CLASSE I LA CUINA
Al vespre, mentre la meva germana fa el sopar, la seva filla de tres anys, que asseguda a la taula de la cuina s’entreté jugant amb una nina de roba, li pregunta: “mare, quan l’àvia va morir, tu li vas tancar els ulls?” Ella, enmig del desconcert , intenta respondre-li amb una naturalitat semblant a la que adverteix la pregunta. “Jo no”, diu a poc a poc, “però m’imagino que algú ho va fer”. “A tots els que es moren, algú els tanca els ulls?”, continua la nena. “Si”, diu la mare, “és un costum, una manera de fer. És com un darrer adéu”. “Doncs jo, mare, no vull que em tanquin els ulls quan em mori. Si ho fan... com podré trobar l’àvia?”
Reflexions de l’Eulàlia Bosch...
“com podré trobar a l’avia, si em tanquen els ulls quan em mori?”, pregunta la nena a la mare. “Com sabré si el món continua existint si no el puc percebre?”, sembla ressonar en el fons de la seva interrogació. Aquella gran pregunta que es feia Hume, i amb ell la resta de filòsofs empiristes, torna a fer-se present en la inquietud de la nena. Una vegada més reneix un fragment de la història de les idees, i una vegada més cal repensar el que ja va ser dit fa molt de temps, per tal de satisfer una curiositat acabada d’estrenar.
En això consisteix també l’educació, a escoltar els nens i deixar-se endur pels encants dels seus dubtes.
Les meves reflexions...
Trobo que aquest text té un títol molt encertat, la classe i la cuina, ens mostra com no cal ser a l’escola per educar als nens i nenes. Als infants els hi sorgeixen dubtes en tots moments, a totes hores, inclús a un lloc tan habitual i quotidià com la cuina. Mentre la mare fa el sopar, la nena tot jugant amb la nina comença a reflexionar sobre la vida i li sorgeixen dubtes i qüestions. La educació d’un nen no es realitza tan sols a l’escola i els responsables no són solament els mestres. Tant a casa , com al carrer, esplai, esports, mitjans de comunicació... no es deixa de donar informació que aquests absorbeixen.
La vida i la mort és un tema molt difícil de tocar i sobretot amb la mainada, ja que ningú sap vertaderament el que passa quan algú mor i tan sols podem donar la nostre opinió.
El que crec que és important és deixar clar al infant que nosaltres tampoc no sabem ben bé que passa i que solament els hi estem dient el que nosaltres creiem, però que això no vol dir que hagi de ser necessàriament la veritat. S’ha d’informar als nens i nenes tan com puguem i donar-los la llibertat i autonomia suficient per a que siguin ells els que decideixin què creure.
Al vespre, mentre la meva germana fa el sopar, la seva filla de tres anys, que asseguda a la taula de la cuina s’entreté jugant amb una nina de roba, li pregunta: “mare, quan l’àvia va morir, tu li vas tancar els ulls?” Ella, enmig del desconcert , intenta respondre-li amb una naturalitat semblant a la que adverteix la pregunta. “Jo no”, diu a poc a poc, “però m’imagino que algú ho va fer”. “A tots els que es moren, algú els tanca els ulls?”, continua la nena. “Si”, diu la mare, “és un costum, una manera de fer. És com un darrer adéu”. “Doncs jo, mare, no vull que em tanquin els ulls quan em mori. Si ho fan... com podré trobar l’àvia?”
Reflexions de l’Eulàlia Bosch...
“com podré trobar a l’avia, si em tanquen els ulls quan em mori?”, pregunta la nena a la mare. “Com sabré si el món continua existint si no el puc percebre?”, sembla ressonar en el fons de la seva interrogació. Aquella gran pregunta que es feia Hume, i amb ell la resta de filòsofs empiristes, torna a fer-se present en la inquietud de la nena. Una vegada més reneix un fragment de la història de les idees, i una vegada més cal repensar el que ja va ser dit fa molt de temps, per tal de satisfer una curiositat acabada d’estrenar.
En això consisteix també l’educació, a escoltar els nens i deixar-se endur pels encants dels seus dubtes.
Les meves reflexions...
Trobo que aquest text té un títol molt encertat, la classe i la cuina, ens mostra com no cal ser a l’escola per educar als nens i nenes. Als infants els hi sorgeixen dubtes en tots moments, a totes hores, inclús a un lloc tan habitual i quotidià com la cuina. Mentre la mare fa el sopar, la nena tot jugant amb la nina comença a reflexionar sobre la vida i li sorgeixen dubtes i qüestions. La educació d’un nen no es realitza tan sols a l’escola i els responsables no són solament els mestres. Tant a casa , com al carrer, esplai, esports, mitjans de comunicació... no es deixa de donar informació que aquests absorbeixen.
La vida i la mort és un tema molt difícil de tocar i sobretot amb la mainada, ja que ningú sap vertaderament el que passa quan algú mor i tan sols podem donar la nostre opinió.
El que crec que és important és deixar clar al infant que nosaltres tampoc no sabem ben bé que passa i que solament els hi estem dient el que nosaltres creiem, però que això no vol dir que hagi de ser necessàriament la veritat. S’ha d’informar als nens i nenes tan com puguem i donar-los la llibertat i autonomia suficient per a que siguin ells els que decideixin què creure.
i per esmorzar... una mica de poesia
CANÇÓ DE SALTAR A CORDA
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
Maria Mercè Marçal
CALENDARI DELS COLORS
dilluns
verd de poma
verda
*
dimarts
el gris opac
de la boira
s'ofega
al mirall
*
dimecres
tres gotes
de llimó
en un vas
de ginebra
*
dijous
el blanc i el
negre ballen
al terrat
*
el divendres
violetes tendres
*
dissabte
sabates liles
i mitges roses
*
diumenge
l'aire
acarabassat
d'un or
rogenc
Albert Ràfols-Casamada
EL MEU CALENDARI DE COLORS
DILLUNS groc,
com el sol que em desperta.
DIMARTS taronja,
com la fruita fresca.
DIMECRES d'un gris
que tot ho ennuvola.
DIJOUS apassionat
d'un vermell remarcat.
DIVENDRES
color esperança,
el cap de setmana
t'abraça.
DISSABTE rosa
per enamorar-te a l'alba
DIUMENGE blau
com el mar en calma.
Marina Fernández Placencia
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
Maria Mercè Marçal
CALENDARI DELS COLORS
dilluns
verd de poma
verda
*
dimarts
el gris opac
de la boira
s'ofega
al mirall
*
dimecres
tres gotes
de llimó
en un vas
de ginebra
*
dijous
el blanc i el
negre ballen
al terrat
*
el divendres
violetes tendres
*
dissabte
sabates liles
i mitges roses
*
diumenge
l'aire
acarabassat
d'un or
rogenc
Albert Ràfols-Casamada
EL MEU CALENDARI DE COLORS
DILLUNS groc,
com el sol que em desperta.
DIMARTS taronja,
com la fruita fresca.
DIMECRES d'un gris
que tot ho ennuvola.
DIJOUS apassionat
d'un vermell remarcat.
DIVENDRES
color esperança,
el cap de setmana
t'abraça.
DISSABTE rosa
per enamorar-te a l'alba
DIUMENGE blau
com el mar en calma.
Marina Fernández Placencia
BLOGOSFERA
(imatge feta per Marina Fernández Placencia)En la publicitat ens intenten persuadir per comprar uns productes determinats mitjançant anuncis. Aquests anuncis van acompanyats d'una fotografia i d'un eslògan impactant que ens crida la atenció i de certa manera, ens convenç.
Visitant el blog de l'Anna Infante he trobat un article que parla sobre la viquidites on he trobat aquest recull de frases cèlebres sobre l'educació.
"L'educació és un tresor" - Petroni
"Cal tota una tribu per educar un infant"
"Educar la ment i no la moral és agreujar l'amenaça futura per a la societat" - Theodore Roosevelt
"L'exemple té més seguidors que la raó" - Christian Nevell
"Un mal professor es queixa, un professor mitjà explica, un bon professor ensenya i un gran professor inspira" - H. harasimhaiah
"Eduqueu els infants i no serà necessari castigar els homes" - Pitàgores
L’Anna Infante ha trobat un article molt interessant al blog de la Maria Albet que parla sobre l’impacte visual de la públicitat, que a l’hora ho ha trobat en el blog d’en Jordi Vivancos.
Amb el programa de fotografia picassa es pot retocar les fotografies per afegir-hi eslògans tal i com diu en Jordi Vivancos, i aqui deixo un exemple fet per mi.
L'ós de peluix
El meu pobre ós de peluix
és tan vell que tot ell cruix
M'és igual! jo me l'estimo:
nou o vell, es el meu nino.
AGNIA BARTÓ/ HELENA VIDAL
és tan vell que tot ell cruix
M'és igual! jo me l'estimo:
nou o vell, es el meu nino.
AGNIA BARTÓ/ HELENA VIDAL
jueves, 8 de octubre de 2009
Com penjar una fotografia via web.
Avui a la classe de gestió i TIC hem aprés a penjar una fotografia d' una pàgina web directament sense necessitat de descarregar-la en el nostre ordinador.
Ho hem fet de la següent manera: hem anat a wiki common, hem escollit la fotografia que volíem i a l'hora de fer la entrada on es pot afegir una fotografia, en comptes de buscar imatges en el nostre pc, hem clicat a "afegir una imatge des del web" i hem escrit l'enllaç.
Ho hem fet de la següent manera: hem anat a wiki common, hem escollit la fotografia que volíem i a l'hora de fer la entrada on es pot afegir una fotografia, en comptes de buscar imatges en el nostre pc, hem clicat a "afegir una imatge des del web" i hem escrit l'enllaç.
lunes, 28 de septiembre de 2009
Declaració d'intencions
Hola,
Em dic Marina Fernández Placencia i he creat aquest blog amb la intenció de desar aquí els meus treballs acadèmics per a que tant professors com companys puguin accedir a ells.
Moltes gràcies.
Em dic Marina Fernández Placencia i he creat aquest blog amb la intenció de desar aquí els meus treballs acadèmics per a que tant professors com companys puguin accedir a ells.
Moltes gràcies.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
